ParAnoia

El Jorge, de Paranoia, va donar la benvinguda a l’acte d’en Josep Pedrals. La seva presentació és una mostra molt complerta d’allò que va ser aquest acte en un claustre sota les estrelles…

“Senyores, senyors i coses,

Bona nit i benvinguts a aquest fantàstic espai per gaudir d’un altre dels dijous poètics que organitza Paranoiaaccions, en aquet cas amb la col·laboració de l’Escola Pia, Omnium Cultural, Llibreria Llegim, Grupassa. Avui m’ha tocat a mi, en Jorge, solter, presentar l’acte que ens ocupa; un recital poètic de i a càrrec de Josep Pedrals

Josep Pedrals va nèixer a Barcelona a l’any 1979, any dominat per la influència del cavall en l’horòscop xinès, la mort de Blas de Otero i John Wayne, l’estrena d’Alien i l’aprovació d’una cosa anomenada Estatut d’Autonomia. El seu signe és capricorn de qui diuen que és un signe tranquil, ambicios i disciplinat, amb un bon sentit de l’humor encara que amb certa tendència al pessimisme.

Josep Pedrals és poeta i recitador. Ha treballat de llibreter durant un temps fet que l’uneix a un gremi de persones, els llibreters, que fins ben entrat el segle XX eren definits com exemples de lladres i mentiders. Porta més de 10 anys de poesia als escenaris. Des de l’any 1997 és activista a favor del valor de l’oralitat de la poesia. Ha coordinat i coordina diversos cicles de poesia en locals de Barcelona i Cornellà i actua constantment pels Països Catalans, per Europa i Amèrica amb més d’un miler de recitals en tot tipus de festivals i cicles. Ha treballat un dels gèners més injustament menystingut dintre de la poesia que es la vinculada al mon infantil. Va ser membre fundador de la revista objectual Al buit i codirector de l’obra teatral Wamba va!, estrenada amb èxit al Mercat de les Flors de Barcelona. Ha treballat en l’ensenyament de la poesia (per al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i per al CaixaForum). És autor de: .Els buits enutjosos (Ass. Cult. Container, 1999) .Escola italiana (Edicions 62/Empúries, 2003) .És un poema! (dins Qui no mereix una pallissa, L’Esfera dels Llibres, 2005) .Eclosions (amb fotopoemes d’Ester Andorrà, labreu, 2005) .El furgatori (labreu, 2006) .En l’“¡ai, adéu!” (amb il·lustracions de Marc Torrent, Cafè Central, 2006) .En/doll (llibre-disc amb Guillamino, Bankrobber/labreu, 2007) .El motí (CD cantata infantil amb música de Josep Vila, L’Auditori, 2007).

I sense afegir res més perque aquí hem vingut a veure i escoltar poesia i no a veure’m a mi, faig la meva feina i presento a Josep Pedrals.“

Jorge Jiménez, a 26 de juny de 2008 al claustre de l’Escola Pia.

Les vetllades poètiques dels dijous paranoics d’estiu comencen avui, a les 21:00 del vespre, a l’aire lliure. Hem triat, per a en Josep Pedrals, el claustre de l’Escola Pia… aprofitant que Igualada té espais foscos, però frescos, ens posarem en un claustre per sentir un dels poetes joves més transgressors del dia a dia poètic del nostre país.

Un filòsof superficial, que surt a la superfície, així es definia a ell mateix en Josep Maria Terricabras. Perquè baixar a les profunditats del pensament i quedar-s’hi, sense compartir-lo i fer-lo útil, queda lluny del què entén Terricabras que ha de fer qui fa filosofia. Perquè no és qüestió de buscar la veritat sinó d’entendre coses, que prou difícil és.

En Josep Maria Terricabras presentà el seu llibre, Idees de combat, compilació d’escrits publicats al seu bloc, finestra al món amb reflexions lliures de tot lligam i mostra escrita (de la galàxia internet a la galàxia Gutenberg) dels molts motius que té per sentir-se ofès. Ofès i no emprenyat, un català ofès que diu les coses clares i renuncia a postures toves i a aquestes actituds tan actuals que de tant evitar el conflicte acaben negant-lo. Terricabras té clar què, qui i com, perquè així, amb els elements identificats, adjectivats, és com millor podem formar-nos un criteri, valorar i decidir.

Súbdits o ciutadans, la decisió de què volem ser, si uns o altres; aquesta, assenyalava Terricabras, és la idea que sobrevola els escrits del llibre. És aquesta tria la que entén que cal fer avui, en un món on cada vegada és més habitual renunciar a l’actitud constructiva i compromesa del ciutadà en favor de les comoditats de la renúncia i l’acotar el cap, del reconèixer-nos súbdits, d’assumir-ne el rol i preferir creure que no és possible canviar les coses.

Dimecres 4 de juny, a les 7 de la tarda, a la biblioteca, un altre acte d’aquells que a primera vista semblen difícils de pair, i que al final, acostumen a ser del més interessant.

En Terricabras però, és una bona crida perquè, entre tots, omplim l’acte a la Sala de baix de la biblioteca.

Aquest dissabte i diumenge, al teatre de l’Aurora: Con la iglesia hemos topao!!! (L’heretge de Xàtiva i altres històries) de Pot de Plom Teatre.

A més, Dissabte, a les 18h, al vestíbul del teatre, es farà un cafè-tertúlia amb el protagonista de l’espectacle, Xavi Castillo, que explicarà la censura que ha patit al País Valencià per haver parodiat personatges de l’Església. L’acte està organitzat pel Teatre de l’Aurora i Paranoia Accions. L’entrada és lliure.

Ja som uns quants els que hem passat per algun o altre dijous poètic paranoic. Aquesta setmana però, tenim una trobada especial, un poeta igualadí… a l’Ou…

Aquí teniu una crítica de la seva darrera obra que n’ha fet l’Àlex Susanna

Publicat per Viena Edicions, acaba d’aparèixer un llibre certament singular en el panorama de la poesia catalana actual: em refereixo a Edward Hopper (Cinquanta poemes sobre la seva obra pictòrica), amb què Ernest Farrés (Igualada, 1967) va guanyar l’Englantina d’Or dels Jocs Florals de Barcelona 2005.

D’on surt, però, aquest autor?, què ha fet fins ara? Fa deu anys va estrenar-se amb Clavar-ne una al mall i l’altra a l’enclusa tot guanyant el I Premi Octavio Paz de Poesia 1996, i el 2001 va publicar 21 poetes del segle XXI (Una antologia dels joves poetes catalans).

En l’endemig ha desenvolupat una sorda tasca a la sala de màquines d’un dels millors suplements de cultura que es fan a Espanya, i això sens dubte ha contribuït a esmolar el seu sentit crític i alhora la seva generositat. Una mena d’autor força atípic, que s’ha fet a sí mateix sense presses però amb una admirable tossuderia, del tot allunyat tant de vedetismes com de l’imperant esperit gregari.

Enric Casasses - Recital 27 de març de 2008

Els vídeos de l’acció que hem penjat al Youtube: